XABIA.
Musica:Salvador Salva. Letra: Juan Torres
Com un jardí que esclata en roses, dins del meu cor vullguera desfullar
El teu fulgor que es el riere d’un poble
Que expressa aixi l’il-lusió l’emoció, que ens ompli al cantar.
Tot esplendor i alegria, es la fadrina xabiera
La que tothom dona vida, si algun dia tu en faltares
No se de mi que seria
Des de lo mes fons del cor, trasformant el crit en veu
Desbordant-me d’emoció. Quan sent cantar esta cançó.
Com un jardí que esclata en roses, dins del meu cor vullguera desfullar
El teu fulgor que es el riere d’un poble
Que expressa aixi l’il-lusió l’emoció, que ens ompli al cantar
Xábia tu eres un encant, la millor terra del món
La que en fa bullir la sang, l’emoció que em fa que plore
Quan m’allunye del teu mar, quan divise el gran Montgó
Quan m’allunye del teu mar, quan divise el gran Montgó
El mes etern vigilant, de la terra que soc jo.
Xábia eres un tresor, joia del Mediterrani
L’alegria del meu sol, Xábia que bonica eres
Ja mai et podre oblidar, i des del fons del meu cor
Jo vulguera així expresar, Xábia que eres un encant
No hay comentarios:
Publicar un comentario